Rocío Márquez (Huelva, 1985) és una de les figures fonamentals de la música flamenca del segle XXI. A l’hora de posicionar-se com a cantaora, pren el relleu dels grans renovadors del gènere. Al llarg de tres dècades de carrera artística, ha combinat el rigor investigador, la vocació creadora i l’excel·lència interpretativa. El resultat és una contribució decisiva perquè el flamenc estigui avui situat a l’avantguarda de la música actual.
Rocío posa la seva excel·lència vocal al servei d’una inquietud artística que la porta a travessar els cànons flamencs sense dogmes ni lligams. La tradició jonda és per a ella un estímul, un suport des d’on desplegar el vol. Explora melodies, instrumentació, arranjaments, lletres, textures vocals i fins i tot la pròpia corporalitat flamenca.
La seva discografia és un viatge al centre d’ella mateixa, un procés de legitimació de la seva essència i un al·legat en favor del joc i la llibertat artística: Aquí y ahora (2009), Claridad (2012), El Niño (2014), Firmamento (2017), Diálogo de viejos y nuevos sones (amb Fahmi Alqhai, 2018), Visto en El Jueves (2019), Omnia vincit amor (amb Enrike Solinís, 2020), Tercer cielo (amb Bronquio, 2022) i Flamencos: Falla, Albéniz, Granados (amb Rosa Torres Pardo, 2022).
Aquests treballs discogràfics posen de manifest un dels pilars fonamentals de Rocío: posar el flamenc en diàleg obert amb altres estils musicals. Ha col·laborat amb artistes de música barroca, clàssica, folklore espanyol i llatinoamericà, música urbana i electrònica, jazz, cançó d’autor, pop, rock i música contemporània. Entre les seves col·laboracions destaquen noms com Jorge Drexler, Christina Rosenvinge i Kiko Veneno.
La seva trajectòria compta amb fites importants, com ser la primera dona a obtenir els quatre premis específics, a més de la Lámpara Minera al Festival Internacional del Cante de las Minas de La Unión (2008), fita que fins aleshores només havia aconseguit Miguel Poveda. També ha estat la primera artista espanyola a guanyar el prestigiós premi francès Les Victoires du Jazz (2020), sent a més la primera vegada que es reconeix un disc de flamenc (Visto en El Jueves) en la categoria de músiques del món. L’any 2019 va esdevenir la primera dona a rebre la Medalla d’Or de la Petenera.
El seu darrer disc, Tercer cielo, va ser reconegut com el Millor Disc de l’Any 2022 segons la PAM (Periodistes Associats de Música). La crítica especialitzada el considera un disc clau en l’evolució del flamenc, equiparable a obres com Omega d’Enrique Morente o La leyenda del tiempo de Camarón.
En aquests anys, Rocío ha portat el seu cant des de les penyes flamencues fins als grans temples de la música internacional. El Teatro Real, el Palau de la Música Catalana, el Primavera Sound o la Philharmonie de París en són només alguns exemples. Ha actuat en més de 30 països d’Europa, Àfrica, Orient Mitjà, Àsia i Amèrica.
Més enllà de la música gravada i en directe, també ha participat en el món del cinema amb cançons originals per a pel·lícules com Fandango de Remedios Málvarez i Arturo Andújar (2024), Teresa de Paula Ortiz (2023), El mundo es vuestro d'Alfonso Sánchez Fernández (2022), El Cover de Secun de la Rosa (2021), Pico Reja, la verdad que la tierra esconde de Remedios Málvarez i Arturo Andújar (2021) i Entre dos aguas d'Isaki Lacuesta (2018).
Rocío Márquez és Doctora cum laude per la Universitat de Sevilla amb una tesi sobre la "Tècnica Vocal en el Flamenc", és docent al Màster Interuniversitari en Recerca i Anàlisi del Flamenc i habitualment ofereix conferències sobre la veu flamenca.
