Una de les coses meravelloses de la música tradicional és que acull en ella la creativitat de cadascuna de les èpoques per on transita. I així va transformant-se i enriquint-se. La Serena, romanç sefardita estès pels països de la costa est mediterrània, evoca imatges oníriques d'una potència esclatant, on el llegat de la tradició s'ofereix, per qui vulgui emprendre la tasca, a ser reinterpretat i reescrit en clau pacifista. En lloc de "yo me mancharia entera por salvar la mi bandera", la Rusó diu:
"Si la mar era de leche y los barcos de canela
yo me mancharia entera por la paz, que es mi bandera".
Amb aquesta declaració de principis Rusó Sala i Miriam Encinas presenten la segona cançó del seu nou disc Paxaras. Kantele, guitarra i veu en diàleg serè per crear un paisatge sonor profundament inspirat en l'espai obert i en blanc que genera el contrast entre música i silenci. Què passaria si el protagonista fos allò que no es diu, allò que no es toca? Quantes imatges hi caben en els silencis d'una cançó? Quina emoció et recorre la pell quan els escoltes?
Aquest romanç arriba a orelles de la Miriam i la Rusó a través d'enregistraments d'arxiu de veus de dones, moltes d'elles ja mortes i enterrades. Hi interpreten amb generositat les tonades que han anat aprenent al llarg de la seva vida, un tresor intacte que té la potència de traslladar-te a una altra dimensió espai temps i enriquir, amb la seva, la teva pròpia vida.
”Yo me mancharía entera por la paz, que es mi bandera “
La Serena és la segona cançó del nostre nou disc Paxaras, a dúo amb la Miriam Encinas. ☀️ Kantele, guitarra i veu en diàleg serè entre música i silenci.
*
Què passaria si la protagonista fos allò que no es diu, allò que no es toca?
*
Quantes imatges hi caben en els silencis d'una cançó? Quina emoció et recorre la pell quan els escoltes?
En aquest enllaç trobareu els links per sentir-la a totes les plataformes 🤍
https://rusosala.ffm.to/laserena
